Marcel Duchamp
A les seves obres primerenques es pot veure la influencia fauvista i dels cubistes.
Amb “Jove trist a un tren” (1911) tot canvia, ja que es tracta d’una descomposició de la figura humana com si fos elàstica per representar el moviment. L’any 1912 va presentar al Saló dels Independents “Nu descendint una escala núm. 2” una de les seves obres més representatives, però quan la va presentar als cubistes no els hi va fer gràcia, i la va haver de retirar. Va ser el moment en què va decidir que no volia formar part de cap grup, que millor estar-se sol.
Tot va canviar quan en companyia del pintor Picabia i del poeta Apollinaire va anar a veure una obra de teatre de Raymond Roussel, on l’autor jugaba amb el significat i els sons de les paraules, alhora que apareixien difererents artilugis dalt de l’escenari. Tant el va impresionar que això li va provocar un canvi en la manera d’expressar-se artísticament. Arrel d’això va començar a pintar i després a construir tota una mena de màquines o artilugis, que en realitat eren símbols d’altres coses. Mentrestant, als Estats Units la seva obra “Nu descendint una escala núm. 2” havia impressionat a la èlit americana rica, i el 1915 quan Duchamp va viatjar als Estats Units , ja era un home famós.
Allà comença una de les seves obres més aclamades, que va anomenar amb un títol molt llarg, però que es coneix com el “Gran vidre”, influenciada en gran part pels experiments fotogràfics del seu amic Man Ray. Però si Duchamp va a pasar a la història va ser amb uns artilugis o escultures que va anomenar “ready-made”, que vol dir “ja fet”, perquè eren obres d’art d’objectes fabricats, és a dir, del dia a dia, als quals Duchamp els hi va donar un nou significat només canviant-li algunes coses , trencant així el concepte estètic de l’art, és a dir, de fer una cosa maca, fins i tot per burlar-se del món de l’art. El ready made més conegut és l’anomenat “Font”, que era un urinari de paret, colocat a l’inrevès i amb una firma d’un pseudònim, és a dir, que Marcel Duchamp va signar amb un altre nom, fent fins i tot una broma.
Penseu que als crítics de l’època els hi va agradar veure un urinari exposat?? Una altra obra seva molt coneguda és la versió que va fer de la Gioconda, el famós quadre de Leonardo da Vinci, el que va fer és agafar una reproducció del quadre i pintar-li un bigotis al personatge. És que Dumchamp, com tots els artistas surrealistes, era un provocador.
Què s'en diu d'aquest pintor a la Revista Tretzevents?
Una roda de bicicleta muntada damunt d’un tamboret de cuina és un dels primers exemples d’arte cinètic, que és aquell en què les obres tenen moviment, o sembla que en tinguin. Duchamp s’ho passava bé senzillament veient com es movia.Un jove Marcel Duchamp s’instala a Paris a començaments del segle XX amb el seu germà Jaques Villon per estudiar art, participant en nombrosos “salons” (salon és el nom que se li dona en francés a les exposicions de temporada), i codejant-se amb molts dels pintors d’avantguarda.
N’hi ha que diuen que tota la seva obra és una burla de l’espectador. Duchamp es definia ell mateix com un bufó.
Aquest és l'article sencer en pdf